“El menjar no es llença perquè…”
Moltes hem crescut amb l’imperatiu “El menjar no es llença”. Sovint amb advertències com “acaba’t el plat, hi ha nens i nenes pobres que passen gana” o “t’ho has de menjar tot, perquè a l’Àfrica no tenen menjar”. Però existeix una vinculació directa entre la fam o la pobresa alimentària amb el malbaratament d’aliments? Perquè seguim afirmant que la fam és conseqüència del fet de llençar aliments o de la manca d’aliments en alguns territoris? En l’imaginari popular hi trobem aquesta idea tan arrelada que “no podem llençar menjar” perquè “hi ha gent que passa gana”, però en un context de sobreproducció se’ns fa difícil de creure. A més, aquest tipus de frases, sovint reprodueixen estigmes i estereotips sobre la pobresa, especialment sobre les poblacions del Sud Global, alhora que perpetuen solucions basades exclusivament en una visió assistencialista.
Podem trobar una explicació des de la Sobirania Alimentària, concepte que remet al dret dels pobles a aliments nutritius i culturalment adequats, accessibles, produïts de forma sostenible i ecològica, i el seu dret a decidir el seu propi sistema alimentari i productiu. Des d’aquesta perspectiva, s’afirma que la fam i la malnutrició són conseqüència de la mercantilització dels aliments, en el marc d’un sistema econòmic globalitzat. Que vol dir això? Que l’alimentació ha passat a ser una mercaderia, lligada a les lògiques de mercat com l’especulació, l’exctravisme de béns naturals comuns, la imposició d’agricultures industrialitzades o monocultius que suposen greus impactes ambientals, o l’acaparament de terres agrícoles. Aquestes lògiques de mercat reprodueixen i augmenten les desigualtats i injustícies socials arreu, tenint com a resultat també la vulneració de drets, com l’alimentació. Tot això, sense oblidar que les relacions desiguals Nord-Sud Global fomenten que les poblacions més empobrides pel sistema alimentari siguin les dels territoris del Sud. Així doncs, es pot afirmar que la fam té més a veure amb la impossibilitat d’accedir als mitjans de producció i als recursos alimentaris, tenint unes causes estructurals i inherents al sistema agroalimentari imperant.
D’aquesta manera, seguir vinculant el fet que “no hem de llençar menjar” perquè “hi ha gent que passa gana” es considera una perspectiva perillosa ja que ens fa quedar en un pla molt superficial de la problemàtica, alhora que reprodueix imaginaris col·lectius basats en l’estigma i els estereotips sobre la pobresa. Tanmateix, tampoc podem deixar de considerar un privilegi el fet de desaprofitar recursos quan hi ha persones, col·lectius o poblacions que no hi tenen accés.
Des d’Espigoladors creiem que per tal d’afrontar i donar resposta als grans desafiaments socials i ambientals, cal entendre tots els elements que hi tenen a veure i tot allò que els origina, per pensar de quina manera hi podem aportar solucions, des d’una perspectiva crítica, sostenible i socialment transformadora. D’aquesta manera, creiem que les nostres activitats educatives han de brindar totes les eines possibles per entendre la complexitat de les realitats que ens envolten i arribar a les arrels dels reptes que se’ns presenten, així com oferir els espais per incloure les mirades i les veus d’infants i joves en el procés de construcció de realitats més justes i sostenibles per a totes.
